Xavier López, escriptor: “El lideratge col·lectiu porta molta més feina però, al capdavall, té un efecte molt més gran, ja que és més gratificant. Per tant, voldria animar a fer xarxa perquè tot l’equip pugui celebrar els èxits i tothom pugui adonar-se dels errors”

L'autor de 'Lideratges Valents', Xavier López.

L’autor presenta el seu segon llibre a la LLibreria La Trenca d’Andorra la Vella, tot conversant amb l’exsíndica i exministra d’Educació, Roser Suñé, la directora de l’EOI de La Seu d’Urgell, Mercè Solanellas i la directora del nostre centre, Maria Josep Pascual.

Junts reflexionen sobre el lideratge al món actual i els trets que defineixen els diferents professionals que han inspirat l’autor: Persones com la periodista Mònica Terribas, el cantautor Lluís Llach, la directora de cinema Carla Simón, l’empresari i fundador de la ONG Proactiva Open Arms o l’entrenador del Barça, Xavi Hernández.

Escrit per Pol Arrufat Turmo

Xavier López ha estat mestre d’Educació Primària, professor associat a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona i director de l’Escola Octavio Paz, un centre que ha merescut molts reconeixements per la seva qualitat educativa i la seva innovació. Actualment, dirigeix el CRP del Baix Llobregat i assessora centres en procés de transformació educativa.

Quines estratègies tens per encomanar la il·lusió al teu equip?

En primer lloc, tenir sempre present que les meves idees formen part d’un equip i, per moltes idees que tingui, si l’equip no se les fa seves, no es poden tirar endavant. Per tant, el primer és engrescar l’equip a partir d’aquesta primera escolta activa i així tothom pot fer-se seves aquestes idees. I  a l’inrevés,  a partir d’aquest feedback de l’equip, jo també em motivo i puc generar altres idees.

Resumint, les estratègies són:

– L’escolta activa

– Ser molt empàtic

– Fomentar la participació de tothom.

– Potenciar els talents dels membres de l´equip.

Jo sempre he tingut molt clar que darrere d’un líder sempre hi ha un mestre

Quines qualitats t´han cridat més l´atenció del Xavi Hernández?

El què m’ha cridat més l’atenció del Xavi Hernández és que és un líder molt humà, que valora molt els seus jugadors, el seu equip. Sí que l’objectiu és guanyar, però si prèviament no es treballa aquest sentiment de pertinença de l’equip, no guanyaran partits.

Per tant, és molt més important el fet que, al vestidor, els jugadors se sentin escoltats, puguin parlar, tinguin un moment de conversa directa amb el Xavi per després sortir i guanyar el partit. Aquesta sensibilitat del Xavi cap als jugadors, aquesta part més humana d’acollir-los és molt important. És molt humil, fixa´t que ell em va dir: “Jo ja tinc la vida resolta, però estic al Barça perquè és el meu club de tota la vida i vull treballar perquè l’equip tiri endavant”.

Creus que al món actual falten líders a la política i per això t´has inspirat en persones d’altres sectors?

En aquest llibre, jo no hi volia cap polític, perquè aquest lideratge més humà que havia pensat posar en valor, no el trobo al món de la política. Hi ha moltes enveges, interessos particulars, mentides.. El que jo veig és que són líders, però no referents. Com el Putin, que lidera un país, però no té ni valors ni l’ importa la seva gent. Jo he anat a buscar líders amb valors, líders referents… I això no ho trobo ara mateix a la política.

Sí que l’objectiu és guanyar, però si prèviament no es treballa aquest sentiment de pertinença de l’equip, no guanyaran partits

Em podries explicar aquesta idea teva de valorar dins l’empresa el què s’estava fent abans per millorar-lo, enlloc de començar de zero quan canvia la direcció?

Quan estem innovant, quan estem transformant, mai partim de zero. Això és clau perquè hi ha una història a qualsevol organització i aquesta història l’hem de tenir present i, a partir de les coses que han funcionat, es poden anar construint noves fases.

Un bon líder sempre s’organitza amb companys i companyes que en saben més que ell en algun aspecte.

Com a caps, no hem de tenir por d’anar a buscar persones que en saben més que nosaltres, perquè enfortiran l’equip. Un líder ha d’escoltar. També ha de tenir una visió holística i reforçar allò que ja funciona.

Un bon líder sempre s’organitza amb companys i companyes que en saben més que ell en algun aspecte

M’ha cridat l’atenció la teva idea de lideratge col·lectiu, ja que els líders acostumen a ser molt individualistes. Em podries explicar aquest concepte?

Un lideratge individual, al final, no té el mateix impacte que un de col·lectiu. Un lideratge individual és partir del què tu penses, de les teves idees però la feina més important del líder és que tothom se senti part d’aquest col·lectiu.

Hi ha una frase que diu: “Si vols anar de pressa, fés-ho sol. Si vols anar lluny, fés-ho amb l’equip”.

Creus que per ser un bon líder n’hi ha prou amb bones idees?

No, podem tenir molta teoria, però si no ens arramanguem amb l’equip quedem només com a titular. Un bon líder és el que no cerca només titulars sinò evidències; per tant, allò que diguem defensar, cal fer-ho.

Jo sóc un mestre i, a partir de la meva experiència a l’aula i a la direcció de l’escola, he anat construint aquest relat, però sempre sense perdre de vista l’aula.

A una escola, no només és líder el director. Tots els equips de professors, els tutors, els orientadors,  l’AFA, el personal de serveis… aquest lideratge ha de ser compartit. Tot allò que fa el col·lectiu ha de repercutir a l’aprenentatge dels alumnes.

Nosaltres ens organitzem a l’escola perquè vosaltres, els alumnes, desenvolupeu el vostre potencial. Tot el què fem és perquè l’alumne millori, aprengui i creixi

Dius que un líder no ha d´amagar les febleses ni emocions; però, no pot passar que els altres se n’aprofitin?

Som persones i totes les persones tenim els nostres moments de dir : “ai que no me’n surto” i  moments d’eufòria, de dir” ara anem per bon camí. També  moments en què voldries plorar. Les emocions, l’ètica i els valors fan que la persona creixi. Per tant, el líder ha d´assumir totes aquestes febleses i emocions… perquè no som pedres, i totes les persones tenim moments de tot, per molt  que ens diguem que hem de sentir-nos forts emocionalment per donar respostes. Però, com es fa això?

Doncs formant-nos, compartint amb els companys, sent conscient dels propis límits. Això és important: ens hem d’autoconèixer. Un líder ha de saber fins on pot arribar. I on no pugui arribar, s’ha de complementar amb el seu equip. Si algú s’està aprofitant d’això no és un/a bon/a company/a. Certament, sempre hi haurà gent que es voldrà aprofitar dels moments de feblesa. Però tu, com a líder, has de tenir les teves estratègies i el teu equip, perquè et pugui recolzar en els moments què et sentis més feble.

És molt important mai anar sol. Un bon líder s’ha de saber envoltar d’altres líders perquè el seu lideratge sigui més potent.

Tu veus els educadors com a líders pel canvi social. Què creus que caldria perquè la societat valorés més els educadors?

El bon mestre, el bon educador, si es forma, si té aquest esperit de treballar en equip, si crea materials, si té aquest sentiment de pertinença al centre i sap escoltar els seus alumnes, si els sap acompanyar…Llavors també caldria recolzar-lo i posar en valor la seva feina.